Els últims mesos, s'han colat a la meva vida, una pila de personatges i les seves històries i les he anat escrivint una a una... La princesa de Xaxars m'ho va posar ben difícil, tot just començar a escriure el seu conte, se'n va escapar i vaig necessitar l'ajuda d'en Jofre de Trencafort perquè l'anés a buscar! Al final, les coses no van sortir com jo esperava i, finalment, el van acabar d'escriure ells dos, el seu conte. Sort en tenim del Miquel que, amb la seva antena, té el súper poder de l'empatia i m'ha ajudat a entendre millor a la resta de personatges, com per exemple, a la pobra gent de Vilanova de Pinyeta, que van començar ben empipats! Sort dels nens i les nenes, que estaven ben preparats i al final van fer les paus. No sé pas si en deuen tenir, de formigues, a Vilanova de Pinyeta... segur que sí, però, la reina de Messor Barbarus que va trobar l'àvia del Dídac, l'Oriol, el Jan i la Mia, passejava per un parc i ara fa companyia a les Camponotus Micans de la iaia. Com cada any, sempre hi ha un conte que em surt esportista! Aquesta vegada, el seu protagonista és en Max, un prometedor jugador de bàsquet en cadira de rodes que, segurament veurem jugar, tard o d'hora als Jocs paralímpics. Només cal veure com brilla quan juga sobre rodes! Brilla tant com les estrelles que van descobrir l'Ona i la Marina aquella nit de la pluja d'estels...
Com veieu, és apassionant, escriure contes! M'he passat una bona temporada posant ordre a les històries de tota aquesta colla... ara us toca a vosaltres llegir-los i donar-los vida amb els vostres dibuixos! Comença el concurs!
