divendres, 27 d’octubre de 2017

Comença una nova edició del Concurs BBVA de Dibuix Escolar, la 37a

Com cada any, arriba la fresqueta, comencen a caure les fulles dels arbres... i engega una nova edició del Concurs BBVA de Dibuix Escolar i de nou, veuen la llum 6 contes més, aquest any, per treballar i aprofundir en una temàtica d'actualitat a les aules: la convivència.
Els últims mesos, s'han colat a la meva vida, una pila de personatges i les seves històries i les he anat escrivint una a una... La princesa de Xaxars m'ho va posar ben difícil, tot just començar a escriure el seu conte, se'n va escapar i vaig necessitar l'ajuda d'en Jofre de Trencafort perquè l'anés a buscar! Al final, les coses no van sortir com jo esperava i, finalment, el van acabar d'escriure ells dos, el seu conte. Sort en tenim del Miquel que, amb la seva antena, té el súper poder de l'empatia i m'ha ajudat a entendre millor a la resta de personatges, com per exemple, a la pobra gent de Vilanova de Pinyeta, que van començar ben empipats! Sort dels nens i les nenes, que estaven ben preparats i al final van fer les paus. No sé pas si en deuen tenir, de formigues, a Vilanova de Pinyeta... segur que sí, però, la reina de Messor Barbarus que va trobar l'àvia del Dídac, l'Oriol, el Jan i la Mia, passejava per un parc i ara fa companyia a les Camponotus Micans de la iaia. Com cada any, sempre hi ha un conte que em surt esportista! Aquesta vegada, el seu protagonista és en Max, un prometedor jugador de bàsquet en cadira de rodes que, segurament veurem jugar, tard o d'hora als Jocs paralímpics. Només cal veure com brilla quan juga sobre rodes! Brilla tant com les estrelles que van descobrir l'Ona i la Marina aquella nit de la pluja d'estels...

Com veieu, és apassionant, escriure contes! M'he passat una bona temporada posant ordre a les històries de tota aquesta colla... ara us toca a vosaltres llegir-los i donar-los vida amb els vostres dibuixos! Comença el concurs!

dijous, 4 de maig de 2017

S'acosta el moment més màgic de tots...

Aquest dissabte 6 de maig, viurem un dels moments més màgics del concurs! Per fi, els contes prendran vida amb les il·lustracions guanyadores.
El jurat ho ha tingut molt difícil! S'han mirat i remirat, un a un, els 1.632 dibuixos que han arribat d'arreu de Catalunya. Aquest any, hi han participat un total de 136 escoles!

A la Fundació d'Antigues Caixes Catalanes, tot són preparatius perquè l'acte d'aquest dissabte sigui ben espectacular i no hi falti cap detall! De ben segur que els nens i les nenes que hi assistiran, les seves famílies i els i les seves mestres, el recordaran durant molt de temps.

A mi també m'hi han convidat, com l'any passat, i no faltaré a la cita! És molt emocionant conèixer els nens i les nenes que han posat imatges a les meves paraules! És sorprenent descobrir com veuen als protagonistes i s'imaginen els paisatges que hi surten. És fantàstic endevinar-hi el treball que n'han fet a l'escola i el gran nivell artístic que tenen.

Ja queda poquet!!
Les il·lustradores i els il·lustradors a l'entrega de premis de l'última edició del concurs

divendres, 2 de desembre de 2016

Entrevista al Submarí

Aquest matí he navegat per les ones radiofòniques de Ràdio Terrassa, a bord del Programa El Submarí, capitanejat per la Mariona Tomàs i hem parlat una estoneta, dels 6 contes per créixer i del 36è Concurs BBVA de Dibuix Escolar.
Aquí podeu escoltar l'entrevista:

dijous, 27 d’octubre de 2016

Ja hi tornem a ser!


El Concurs BBVA de Dibuix Escolar ja està en marxa de nou!
A la mateixa entrega de premis de l'anterior edició, l'organització em va demanar si podria tornar a escriure 6 noves històries per a la 36a Edició, la d'aquest curs. Vaig dir que sí, que i tant que sí! Sense dubtar ni un segon. És un plaer i tot un privilegi escriure els contes per aquest concurs, em fascina veure com els nens i les nenes il·lustren cadascuna de les meves històries. És un honor que em permetin entrar a les aules i a les seves vides amb les vides dels personatges que hi surten i rebre el reconeixement i l'agraïment de les seves mestres i els seus mestres, saber de projectes i d'activitats que pengen a les parets i a les cartelleres de la classe... de veritat que és una passada!!

Al principi va costar pensar en títols i temàtiques que els poguéssin ser d'utilitat... però, em vaig deixar portar i les històries van anar arribant soles... He gaudit molt escrivint-les i espero que gaudiu molt llegint-les! I que, d'elles, en traieu profit i que, en definitiva, us ajudin a créixer com ho han fet amb mi mentre les teclejava.

Com en l'edició anterior, en aquest blog hi trobareu recursos per treballar-les a classe, reflexions i també les diferents competències emocionals que s'hi contemplen. Jo estaré encantada de rebre comentaris, anècdotes i experiències que volgueu compartir amb mi o públicament aquí mateix.

Podeu contactar amb mi al correu: juliaprunes@gmail.com
o escriure comentaris directament al blog.

Moltes, moltíssimes gràcies!
Júlia

dilluns, 9 de maig de 2016

Entrega de premis


El passat 30 d'abril vam conèixer als 41 nens i nenes premiats en el 35è Concurs BBVA de Dibuix Escolar. Els contes prenen vida en els seus dibuixos, el llibre ha quedat preciós!

Comparteixo amb vosaltres algunes de les imatges de l'entrega de premis, plena de màgia i de talent.
Galeria d'imatges publicades per la Fundació Antigues Caixes Catalanes 

Tota una experència emocional!

dissabte, 20 de febrer de 2016

El Concurs al programa La Setmana de La Xarxa

Mentre el jurat delibera entre els centenars de dibuixos arribats de més de 80 escoles de tot Catalunya, al programa La Setmana Vallès occidental, del La Xarxa, fa ressò del concurs i dels 6 contes per aprendre a ser feliços.
Hem tingut l'honor de veure treballar els nens i les nenes d'una escola de Terrassa que hi ha participat... Aquí teniu el reportatge que en van fer:


Esperem amb impaciència que arribi l'entrega de premis el dia 30 d'abril i poguem veure els contes amb els seus dibuixos, publicats.

dilluns, 21 de desembre de 2015

Quan d'un conte neix un bosc... El Bosc Apreciatiu

S'acaba el primer trimestre... Ja tenim les vacances nadalenques a la cantonada! 
Abans no marxeu de vacances, vull compartir amb vosaltres una experiència fantàstica que he pogut viure gràcies al conte "Tenim estrella!" i a l'Escola Cultura Pràctica de Terrassa. 
És el tercer curs que desenvolupen un projecte que anomenen "ARC" (Apreciació, Resiliència i Convivència). Al finalitzar el curs passat, em van proposar que fos la padrina de la A, d'apreciació i vaig acceptar encantada! Quan ens vam trobar el mes de setembre i després de llegir el conte "Tenim estrella", la Glòria va compartir amb mi, entusiasmada, la idea que se'ls havia ocorregut! Plantar un bosc apreciatiu entre tota la comunitat educativa de l'escola... o sigui, entre els nens i les nenes d'infantil, primària i secundària, l'equip de mestres i personal administratiu, de manteniment... pares, mares... Era un projecte ambiciós i encantador a la vegada! Així que, ens hi vam posar!
El bosc apreciatiu, carregat de pomes amb estrella

Em van demanar si podia explicar el conte a tots els cursos de primària (a secundària i a infantil ho van fer els i les mestres) per treballar-lo amb els nens i les nenes, reproduint l'activitat que en Ricard, tutor de la classe dels Esquimals fa amb els seus alumnes en el conte. Ha estat una experiència realment enriquidora, 3 dies intensos saltant de classe a classe, partint pomes i apreciant les estrelles que els nens i les nenes ens descobrien en el seu interior. Plantant llavors del que ha acabat sent un frondós bosc apreciatiu.

Fa uns quants anys que comparteixo els meus contes i que em dedico a escoltar què n'opinen, els nens i les nenes... és fascinant, són fantàstics... què ens deu passar als adults que perdem tota aquesta saviesa pel camí? 
Cada sessió va ser única i particular, com tots i cadascun d'ells i d'elles... van sorgir comentaris, aportacions i reflexions realment interessants. Algunes que m'han colpit, les comparteixo avui aquí... 
"Tots tenim el mateix valor perquè tots tenim una estrella en el cor" 
"Jo brillo quan jugo a bàsquet" i jo li pregunto: "Perquè t'agrada o perquè ho fas molt bé?" i ella respon "Perquè m'agrada molt!" i un company de classe salta i diu "I també perquè jugues molt bé! És molt bona jugant a bàsquet...".
"La meva estrella brilla quan ningú juga amb mi i de sobte un nen se m'acosta i em pregunta si vull jugar amb ell" 

Pomes amb l'estrella que fa brillar a l'amic gran i a l'amic petit
"Tots tenim bondats en el nostre cor"
"La poma va perdre tota la seva vida volent ser una estrella, perquè no volia ser una poma"
"La meva estrella brilla quan ballo amb la meva amiga" (l'amiga es va emocionar moltíssim)
"Jo brillo quan m'estimen"
"La nostra estrella brilla quan ajudem als altres"
"Cadascú és com és i ens hem d'estimar tal com som"
Una mestra d'infantil em va explicar que després d'explicar-los el conte, van acabar el taller menjant-se les pomes i que fins i tot aquells a qui no els agradava la fruita van menjar-ne més d'un tros... volien menjar-se les estrelles per poder brillar més i més! Ho vaig trobar genial!
Bé, la llista seria tan llarga que millor que ho deixi aquí...

També ens vam trobar amb algun cas (molt pocs, per sort) que no sentia brillar la seva estrella, cosa que, a mi, em va colpir... m'hi havia trobat amb joves i amb adults, però mai amb nens tan petits. Més tard, des de l'equip de mestres, van comentar-me que el conte i l'activitat de la poma, els havia servit per detectar alguns casos de nens i nenes amb un autoconcepte i autoestima tocats i que s'estaven plantejant estratègies per ajudar-los.
Jo, brillant a la llum de les pomes

El conte ha portat cua, dies després, encara en parlen i troben paral·lelismes amb la seva vida quotidiana, tant a l'escola com a casa... durant la xerrada amb els pares i mares, me'n van explicar algunes! I bé, que alguns s'han aficionat a descobrir quantes fruites amaguen una estrella al seu cor des que els vaig explicar que després d'una xerrada per pares, el curs passat, una mare em va enviar un mail explicant-me que, quan va voler explicar el conte al seu fill, va preferir menjar pera per postres... i va provar de partir-la igual que la poma del conte, així que, va descobrir que les peres també en tenen d'estrella! Aquest detallet m'ha servit, des d'aleshores, per parlar de la diferència... entre homes i dones, nascuts aquí o més enllà (a Cultura Pràctica hi ha nens de tot el món, fins i tot, una nena ens va dir que ella havia nascut a Sabadell! i un altre a Badalona, a Barcelona... a Rússia, Marroc, l'Índia...) Total, que tant si som pomes com si som peres, dins el nostre cor, hi ha una estrella que brilla!

Ara, em trobo nens i nenes pel carrer que em criden pel nom! Són ells i elles... l'escola cau molt aprop de casa meva i és fàcil trobar-se, i a mi em fa sentir apreciada i la meva estrella brilla més fort!

Després de passar tres matins sencers explicant contes "non stop", sento una especial admiració i enveja sana per a tots i totes les mestres del món mundial... la vostra feina és #MoltMésqueunaFeina , com ara la meva... i em sento agraïda. Doncs això, que després de tres dies intensos, per aquelles casualitats que no ho semblen, una amistat del facebook va compartir aquest vídeo, que va ser ben bé, la cirereta del pastís!


Gràcies per custodiar la flama! Procurem entre tots i totes (mestres, mares, pares... tothom!) que es mantingui sempre encesa!

Bones Festes a tothom!